PSICOPEDAGOGIA

               /Imatge de la sala sensorial (espai de cooporal i relaxació) del ASPACE cim de Montjuïc/ En aquest últim punt m'agradaria fer especial atenció als aspectes més reflexius sobre les pràctiques realitzades al meu centre ASPACE... Per una banda, a nivell personal, el fet de prendre consciència de la quantitat de barreres que les persones amb movilitat reduïda troben en el seu dia, és després d'aquest període de pràctiques on realment he pres consciència de la problemàtica, sobretot pel que fa la movilitat que aquestes persones troben a diari, i donant la meva sincera opinió, em sembla lamentable que un món que lluita per la diversitat no comenci per adaptar els espais, els transports, les entrades als llocs, els lavabos de tot arreu, les instal·lacions, les escoles... de la mateixa manera que existeix per les persones que no utilitzen cadira de rodes. Adonant-me que el col·lectiu de paràlisi cerebral no només troba limitacions en l'àmbit arquitectò

Una altra de les activitats, que vaig poder gaudir amb ells, va ser la de fer objectes amb paper reciclat.  Tot el que surt d'aquest taller es venut posteriorment a mercats, o encàrrecs que es van fent a ASPACE i que els nois van elaborant en el dia a dia.    Acostuma a ser un treball en cadena i és una altra manera de rebre guanys fent un tipus de treball creatiu i molt engrescador. Algunes escoles encarreguen lletres de paper reciclat per poder dur a terme un treball més sensorial amb els nens i d'altra banda ASPACE s'enriqueix de donar-li i veure sentit a la seva feina dins d'aquest taller. És gratificant per tot ésser humà trobar-li sentit a allò que fa o elabora, si li sumem que es un treball creatiu i que donarà uns guanys econòmics, per poc que sigui serà valorat, i és el que passa amb tot el que es va fent a ASPACE.                                                          

Aquest va ser un dels recursos que també vam fer servir en un dels tallers. La por va ser un dels temes intensos que va sortir en aquest taller, per mitjà de la il·lustració d'aquest conte es va donar peu a l'anàlisi, alhora que cadascú anava portant a la seva ment quines eren les pors personals. Es va fer també una lectura del text concloent que les pors sempre anaven acompanyades, que a vegades podien transformar-se i que normalment costava verbalitzar-les. Es va donar aleshores peu a que expliquéssin les seves... Va ser curiós veure com la majoria anaven molt lligades a la soledat, la dependència amb els pares en molts nivells, la por a no sentir-se estimats, a no ser capaç de valer-se per si sol...pors que socialment són comunes en molts àmbits sense fer diferències en el col·lectiu en els quals es treballin.